La Rambla i la Façana Marítima


Itinerari 1- La rambla i la façana marítima

Comencem el nostre recorregut al tram de la rambla anomenat ‘Rambla de Canaletes’, precisament perquè el que trobem més significatiu i popular, es la font de Canaletes, el nostre pont d’inici. Aquesta font va ser construïda al 1892, juntament amb altres, situades en altres punts de la ciutat, sobre aquesta font es diuen moltes coses, com la dita que diu que ‘aquell o aquella que begui d’aquesta aigua, tornarà a Barcelona’, o el Barça, que diu que aquesta font dona sort, y també celebren les seves victòries allà. Aquí fem un ‘selfie’ totes juntes, i continuem el nostre recorregut.




Després d’això, vam començar a baixar, fins a arribar a el carrer del pintor català Fortuny, allà vam anar a un dels museus més visitats, el MACBA. Aquest museu va ser construït al 1986 pel arquitecte Richard Meier. Allà vam trobar exposades obres contemporànies i algunes temporals com  ‘Martha Rosler; God Bless America’ o ‘Forensic architecture’.  El MACBA ens crida bastant l’atenció, per l’amplitud del museu, les seves exposicions a l’aire lliure i el monument que es troba a l’entrada.



Després vam pujar pel carrer dels Angels, a ma dreta vam trobar la facultat universitària de ‘Geografia i historia’ de la Universitat de Barcelona. Per cert, Barcelona te al voltant de 20 universitats, entre publiques i privades, com la UAB, la UB o la UPC. Just davant de la Universitat, en sortir, trobem un edifici que es diu ‘Pati Manning’, que va ser un monesteri de Catalunya al segle XVIII.


Quan tornem pel carrer del Carme, cal que entrem al numero 47, un pati interior amb jardins ens espera. Als voltants d’aquest carrer i al carrer de l’Hospital, es troben les seus de tres institucions molt importants; la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, i la Residencia d’investigadors.

Mes endavant, quan sortim dels jardins, caminem fins finalitzar el carrer, trobem una església anomenada ‘Betlem’. Pertany a l’estil arquitectònic del Barroc, va ser manada pel pare tort i construïda per Josep Juli. L’interior va ser cremat i reconstruït al 1671.




Més tard, ens passem pel mosaic de Portaferrissa.



Després, en creuem de carrer i creuem la Rambla per anar al Palau de la Virreina,  es va construir entre el 1772 i el 1778 i es la seu actual dels serveis de cultura de l’ajuntament de Barcelona. Es diu així per que el Virrei de Perú, Manuel Amat, que va ser qui va idear el projecte, va tenir una mort prematura, i en honor a la Virreina ara viuda, es va anomenar així. Al pati interior trobem uns ninots gegants, i els fotografiem.





Després, el carrer de la esquerra ens porta cap al Mercat de St Josep o mes conegut com ‘Boqueria’, un conjunt de carrers que té 2.583 metres quadrats.










Després, quan sortim anem cap al mosaic de Joan Miró o, com s’anomena realment, el mosaic ‘del pla de l’os’. Va ser complicat trobar-lo perquè el buscàvem a una paret, i es trobava al terra. Quan vam alçar la vista, vam veure una edificació oriental que era bastant fàcil d’identificar, per els dracs i la relació que tenen aquests amb la cultura oriental.


També vam passar per el Liceu, un teatre d’òpera que esta situat a la Rambla, va ser el teatre d’òpera mes gran d’Europa durant els primers 100 anys, es va inaugurar el 4 d’abril de 1847, i el seu director general es Roger Guasch.


Baixant més per la Rambla trobem la Plaça Reial. Allà trobem dues coses que ens criden bastant l’atenció; els fanals que van ser creats per Antoni Gaudí i la font central que te relació amb la mitologia grecoromana on es representen les tres gracies, Aglaia, Euròsine i Talia, deesses de l’encant, la creativitat i la fertilitat. Eren les filles de Zeus i Eurínome.



Després de treure fotos a la font, seguim baixant la Rambla fins a l’edifici de les drassanes. Les drassanes son un lloc on es construeixen i es reparen els vaixells, les de Barcelona son del segle XIII i són d’estil gòtic. Actualment s’ha convertit en la seu del Museu Marítim de Barcelona (MMB).

Després baixem cap al monument a Colom, irònicament, el dit del Colom d’aquest monument senyala cap al mar, o cap a l’índia, però no cap a América. Si senyalés per a América, senyalaria cap a les rambles, i com que la gent no l’entendria, l’escultor va decidir fer-ho així.

Creuem el pont del Maremàgnum i ens endinsem on abans estava el antic pont de Barcelona. Les embarcacions que passegen els barcelonins i els visitants des de 1888 s’anomenen ‘Golondrines’.





 
Finalitzem el nostre recorregut al Palau del Mar, que actualment es seu del museu d’història de Catalunya, del centre d’història contemporània, del departament de Benestar social i família de la generalitat de Catalunya i d’un seguit de negocis de restauració gastronòmica.

Una vegada acabem, ens anem cap al centre comercial del Maremàgnum, ens prenem un batut a  el Starbucks i ens trèiem un par de fotos ‘postu’. Aquí acaba el nostre recorregut d’avui!












Comentarios